En Marc pensa que el seu pare marxa de casa perquè ell s’ha portat malament. Està molt trist, li costa adormir-se i l’escola li va malament. La seva mestra Clara, que el veu afectat, decideix parlar amb ell del tema, i li deixa clar que ell no té la culpa de què els seus pares s’hagin enfadat i ja no visquin junts. El pare el ve a buscar un dia i en Marc li diu el mateix que a la seva mestra, Llavors, el pare també li remarca que ell no en té cap culpa. La mare respon igualment als dubtes d’en Marc. Ell, no entén “com és possible que les persones s’oblidin d’estimar”, però la mare li deixa clar que amb ell l’amor no s’acabarà mai. El neguit del Marc acaba quan el pare i la mare venen junts a veure un partit seu de futbol i després, celebren la victòria sopant els tres. A poc a poc, acceptarà la situació dels pares i entendrà que, malgrat que ja no siguin marit i muller, mai deixaran de ser els seus pares i l’estimaran per sempre. Al principi del llibre, hi ha un breu text amb orientacions per entendre com viuen els nens la separació dels pares i per poder tractar el tema amb ells a partir del conte.